A quins treballadors afecta la reducció de jornada laboral a 37,5 hores i a quins no

En una primera aproximació sobre l'impacte que pot tindre l'eventual aprovació d'una reducció del límit màxim de la jornada laboral de 40 hores setmanals a 37,5 hores, i sempre que s'establira una taula rasa amb independència de les particularitats empresarials i sectorials de les diferents activitats, prop d'11 milions d'ocupats del nostre país tindrien automàticament un reducció del temps de treball.

Cal establir en este punt l'aclariment que el nivell de treballadors que es veurien afectats per esta mesura dependrà en gran manera que com s'aterre el plantejament fixat en el programa de govern a les propostes legislatives. Si bé és cert que sobre el plantejament inicial de portar la modificació al mateix Estatut dels Treballadors obligaria les empreses i ocupadors a prendre cartes en l'assumpte.

La ministra de Treball, amb suport sindical, planteja una extinció improcedent més cara, una fórmula de «acomiadament reparatiu» en funció de la situació de l'afectat

En este punt, el peatge per a arribar a esta reducció de jornada seria la negociació prèvia de la mesura amb els agents socials, patronal i sindicats, tal com han expressat tant la promotora de la mesura, la vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, com la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, *Nadia *Calviño, qui a més ja ha advertit que no seria viable una reducció de les hores de forma generalitzada, i va assenyalar la importància d'avaluar l'impacte laboral i econòmic, per a les empreses i el conjunt del país, de la mesura.

Com s'ha esmentat, una primera remesa de dades que ofereix Estadística a través de l'Enquesta de Població Activa aventura, almenys, quins són els treballadors que necessàriament experimentarien una rebaixa del temps de treball, quasi 11 milions d'ocupats, la meitat dels espanyols amb una ocupació en vigor. Concretament, la rúbrica que recull el volum d'ocupats per nombre d'hores efectives treballades en la setmana assenyala que a tancament del segon trimestre de 2023 prop de 9 milions d'ocupats declara una jornada setmanal de treball d'entre 40 i 49 hores, mentre que quasi 1,5 milions més asseguren que la seua jornada s'estén per damunt de les 50 hores. A estos grups caldria sumar als qui entre els 4,8 milions d'ocupats que asseguren treballar entre 30 i 39 hores setmanals es troben en el marge superior de la forqueta -un col·lectiu significatiu perquè ha crescut en 300.000 ocupats entre el primer i segon trimestre de 2023 i suposen quasi un 25% dels empleats-.

No en va, com s'ha esmentat, tot dependrà de com se substancie la proposta legislativa. Per exemple, si s'establira que la reducció ha de ser proporcional, les empreses no sols ser veurien obligades a reduir la jornada al clàssic treballador amb una jornada completa a 40 hores, sinó que s'escalonaria en tots els nivells. En este cas, suposaria una reducció del 6,25%, que seria també l'augment de costos laborals per als empresaris ja que la mesura no aniria aparellada d'una rebaixa salarial.

Concretament, el text de l'acord compromet passar de 40 a 37,5 hores de treball a la setmana, però ja no és, com plantejava Sumar, en 2024, sinó «de manera progressiva», per a treballar 38,5 hores en 2024, i retardar un any l'objectiu de les 37,5 hores, per a 2025. A partir de llavors «es constituirà una taula amb els interlocutors socials que avalue els resultats de la reducció i continue avançant en la disminució de la jornada legal, tenint en compte les característiques dels diferents sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques». L'objectiu de Yolanda Díaz era arribar a entre 32 i 35 hores, però el pacte no inclou cap numere.

Cal recordar que la jornada laboral mitjana a Espanya se situa en 37,8 hores setmanals, l'equivalent a 7 hores i 34 minuts diaris de treball, segons les últimes dades d'Eurostat actualitzats a tancament de 2022. Què ocorrerà ara amb la retallada de la setmana laboral? Quan el temps màxim de treball quede per llei en 37,5 hores setmanals, eixa mitjana real del treball efectiu setmanal baixarà fins a situar-se probablement per davall de la mitjana de la Unió Europea, on la mitjana està al voltant de les 40 hores, encara que en els extrems hi haja jornades de 33,2 hores com en Països Baixos o de 34,2 hores a Dinamarca

De fet, reduir a 35 hores setmanals és l'aposta dels sindicats, que han vist il·luminar un nou pols en el laboral amb els empresaris, d'una banda, i amb el Govern, per un altre, de cara a esta pròxima legislatura. El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, assegurava este dimarts que la intenció és «positiva» però recorda que l'aposta sindical és que «esta legislatura ha de ser la de les 35 hores setmanals»

Consulta la notícia original ACI