Anar al contingut principal

Pla de viabilitat

Què és el pla d'empresa?
L'empresa comença el seu camí empresarial en el moment en què es desenrotllen per escrit les idees que es tenen la intenció de. El Pla d'Empresa és la ferramenta de suport per a totes aquells que volen posar en marxa una iniciativa empresarial, arreplegant els diferents aspectes i objectius de l'empresa.

Els emprenedors i xicotets empresaris, han d'adequar la seua idea de negoci a la realitat, ja que tindre una genial idea t'acosta però no et garantix l'èxit. El pla de negoci farà que es depure la idea, s'adapte al mercat i es definisca per a encertar amb el finançament necessari.

Estes necessitats i dificultats per a emprendre fan que molts es replantegen la seua idea de negoci, readaptant-la a les característiques que rodegen al projecte sense deixar-se enganyar pel seu entusiasme.

La utilitat del Pla d'Empresa és doble:

  • Internament obliga els promotors del projecte a estudiar la viabilitat de la seua aventura empresarial amb uns mínims de coherència, eficiència, rigor i possibilitat d'èxit.
  • Externament és una esplèndida carta de presentació del projecte a tercers, servint com a suport a l'hora de sol·licitar o buscar finançament alié, nous socis, contactar amb proveïdors i administracions, etc.

La majoria dels plans d'empresa conté les seccions següents:

  •     Identificació del Projecte
  •     Pla de Màrqueting
  •     Pla de Recursos Humans
  •     Pla d'Inversions i Ubicació
  •     Pla d'Operacions
  •     Pla Econòmic Financer
  •     Annexos

Com presentar una idea o projecte empresarial?
A l'hora de presentar una idea o projecte empresarial ha de transmetre's entusiasme i convenciment per la seua posada en marxa. Una bona preparació contribuïx a augmentar la confiança de l'emprenedor i permet que es desenrotlle amb major naturalitat, la qual cosa li farà sentir-se més segur de si mateix i, en definitiva, negociar millor.

Hi ha una sèrie de punts sobre els quals cal treballar:

  • Conéixer amb detall el projecte que presentarem. Serà de gran ajuda haver realitzat un eficaç Pla d'Empresa que arreplegue totes característiques del negoci.
  • Determinar les necessitats empresarials. Una de les més esteses és la falta de finançament per a la posada en marxa del negoci. Quina quantitat serà la necessària que complemente l'aportació pròpia, analitzar per a què es va a utilitzar i el moment en què faria falta, i les formules a utilitzar per a la seua devolució.
  • Analitzar els productes financers més usuals i adequats (préstec, crèdit, lísing, rènting…)
  • Arreplegar informació sobre les vies de finançament existent en el mercat
  • Valorar el risc de l'operació

Cal ser molt convincent i per a això gens millor que portar la lliçó apresa i ser molt selectiu, utilitzant els arguments de major pes i no oferir una llista interminable d'arguments menors que podrien dificultar la claredat de la nostra posició. Convé anticipar les possibles objeccions i dubtes que l'altra part puga plantejar i preparar les respostes oportunes.

La preparació de la presentació és tan important com la presentació mateixa.

Com deu ser la presentació escrita del projecte empresarial?
No hem de considerar que només el contingut és fonamental sinó que també cal prestar atenció a la forma.

Cal tractar en tot moment de posar-se en el lloc de la persona que llegirà el document i imaginar que no sap res de la nostra idea. Per a això, hem d'evitar donar coses per descomptat i explicar-nos amb la més claredat possible.

Quina és la diferència entre inversió i gasto?
La inversió és tot aquell bé que necessitem comprar per a obtindre les infraestructures i equips necessaris per a iniciar i mantindre l'activitat. El gasto fa referència als desembossaments que es realitzen al llarg de l'exercici de l'activitat empresarial. Podíem considerar-los com les eixides corrents de capital. Per exemple, la compra d'un vehicle seria una inversió, però la gasolina, les assegurances, les reparacions… són gastos.

Saps qual és capital inicial necessari?
El Pla d'Inversió arreplega els elements necessaris per a la posada en marxa i inici de l'activitat empresarial , però quan es pregunta als emprenedors si creuen saber el capital necessari per a la posada en marxa del seu negoci i si saben en què ho van a invertir, responen de forma afirmativa en la majoria dels casos. I el que sol ocórrer és que s'ha calculat només l'actiu fix (inversions), oblidant les existències inicials, els gastos de constitució, les taxes i llicències, la tresoreria inicial (Caixa i bancs), la propietat industrial i registres, les aplicacions informàtiques, etc.

A més se solen calcular els sous sense incloure el % de la Seguretat Social, o no solen descomptar l'IVA dels productes a facturar com a ingressos, i sempre solen sorgir gastos imprevistos amb què no s'han comptat.

S'ha de tindre una previsió de liquiditat de l'empresa i conéixer el necessitat finançament a curt termini (no sols a llarg). S'analitzaran d'una banda els ingressos que es preveuen tindre i, d'altra banda, els gastos necessaris de funcionament. Una vegada tots junts, hem de veure el resultat mes a mes durant el primer any per a anar veient el benefici o pèrdua. Açò permetrà controlar la Tresoreria, qüestió essencial en tota empresa i particularment en les noves, on és vital tindre recursos líquids.

Què és un pla econòmic financer?
Des del pla econòmic financer, s'avaluarà, de forma més ajustada, la quantitat de diners requerits per a la posada en marxa del projecte, descrivint en què es va gastar, i com i quan es van a poder fer front a les devolucions.

La falta de liquiditat en els primers mesos d'activitat, és desgraciadament una realitat, i es deu fonamentalment a l'optimisme amb què es projecten els ingressos i la mala planificació dels gastos inicials.

Quan una empresa és rendible?
Quan els ingressos són majors que els gastos. No obstant això, no hem de quedar-nos en la comprovació en un moment Donat, sinó avaluar la possible evolució de la rendibilitat en el temps. Per exemple, és prou normal que una empresa no siga rendible durant els dos primers anys però que a partir d'eixe moment ho siga, i molt.

Quina diferència hi ha entre liquiditat i rendibilitat?
La liquiditat ens mostra la capacitat del negoci de fer front als pagaments. De forma simplificada, pot vindre reflectida pels diners que tenim en Caixa i Basncos. No obstant això, la rendibilitat indica la relació existent entre els ingressos i gastos.

Per exemple, si les meues vendes (ingressos) superen a les meues compres (gastos) però he de pagar als meus proveïdors (pagaments) abans del que cobraré dels meus clients (cobraments), puc dir que el meu negoci és rendible (ingressos - gastos) però que pot presentar problemes de liquiditat (cobraments - pagaments en un moment Donat). Estos problemes de Tresoreria, si són puntuals, poden resoldre's, recorrent a finançament externa, per exemple amb un compte de crèdit.

Si són permanents, la qual cosa reflectix en una falta d'adequació entre els terminis de pagament i de cobrament, amb la qual cosa seriosa necessari replantejar-los i intentar negociar amb clients i proveïdors.

Quin preu han de tindre els meus productes i/o servicis?
Quan el que es ven és un servici personal, és difícil calcular el preu a què es cobra una hora de treball. Cal prendre com a referència al mercat.

D'altra banda, moltes vegades és desaconsellable entrar en una guerra de preus per a captar clients ja que un competidor més gran serà capaç d'aguantar el pols durant més temps.

Com es pot saber el preu de mercat d'un producte?
Hi ha diverses formes d'aconseguir-ho. Tot dependrà si són preus establits pel mercat en subhastes (peix, vegetals,...) o si és regulat (pa, llibres, medicaments...) o si és lliure (encara que pot ser controlat per un grup o establit entre una oferta molt àmplia). No obstant el preguntar a establiments en marxa és la millor de les font d'informació.

Em pose un sou o viu del benefici?
Són molts els/s'emprenedors/es que pensen que el negoci generarà suficients ingressos com per a viure amb tranquil·litat. No obstant això, durant els primers anys les pèrdues són quelcom habitual, per la qual cosa millor és posar-se un 'sou', així es compta amb ingressos personals fixos i estables.

D'altra banda, per a analitzar la viabilitat real d'un negoci és convenient considerar el que necessita el negoci per a subsistir. Per tant, com el negoci necessita la participació de l'empresari autònom, és recomanable considerar un import com a salari.

Com s'establix la jornada de treball?
Generalment els Convenis col·lectius establixen una jornada setmanal o anual, i, pràcticament en tots els casos, indica que la jornada màxima ha de respectar-se "en còmput anual".

És per això que, pràcticament en tots els sectors, es pot fer una distribució anual de la jornada. Esta distribució anual permetrà major intensitat de treball en èpoques de temporada alta, i disminuir la intensitat en èpoques més baixes, sempre obtenint del treballador la prestació màxima des del punt de vista legal, i obtenint el treballador períodes de merescut descans sense que l'empresa patisca cap perjuí.

En tot cas, la jornada ordinària no podrà excedir 9 hores diàries.

Quin és el cost total d'un/a treballador/a?
El cost és el del sou més les càrregues socials (Seguretat Social). En aquells casos en què el treballador haja d'efectuar desplaçaments o efectuar menjars fora del seu lloc habitual, caldrà compensar-li els gastos en què per això incórrega.

Seguint un exemple d'un treballador que perceba un sou brut mensual de 1.000 euros, les seues càrregues socials seran les següents aportacions de l'empresari:

  • Al Règim General de la Seguretat Social: 23,6%
  • A la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals: 0,99%
  • Per desocupació: 6%
  • FOGASA: 0,4%
  • Formació Professional: 0,6%
  • TOTALS CÀRREGUES SOCIALS = 31,59%

D'esta manera, el treballador de 1.000,000 euros bruts mensuals suposa un cost per a l'empresa de:
14.000,00 euros de sou (12 mensualitats més dos pagues extraordinàries)
+ 4.422,60 euros (31.59% de 14.000,00)
= 18.422,60 euros

Què és un DAFO?
Un DAFO és una quadro que es forma amb els punts forts i dèbils del projecte. El nom DAFO ve de les inicials: Debilitats (punts dèbils interns de la meua empresa) Amenaces (punts dèbils que provenen de factors externs a l'empresa que no controle) Fortaleses (punts forts interns de la meua empresa) i Oportunitats (oportunitats que m'oferix el mercat).

Debilitats

Amenaces

punts dèbils interns de la meua empresa

punts dèbils que provenen del mercat

Fortaleses

Oportunitats

punts forts interns de la meua empresa

oportunitats que m'oferix el mercat

Què és una franquícia?
Podem dir que és un contracte en què un empresari, el franquiciador, que explota determinat tipus de negoci, cedix a un altre empresari els seus coneixements, publicitat, imatge de marca, etc. De manera que el franquiciat es limita a posar els mitjans (personal, local, maquinària, recursos financers, etc.), que s'utilitzaran d'acord amb les instruccions del franquiciador i davall la marca d'este. El franquiciador percep un diners en concepte de "cànon", i el franquiciat obtindrà els beneficis de l'explotació del negoci.

La marca eclipsa els atributs distintius del franquiciat qui, en definitiva, passa a ser un mer "executor" del saber fer del franquiciador.

El contingut d'este contracte no ve explícitament regulat en cap norma, per la qual cosa la seua regulació es deu a la voluntat de les parts i a la pràctica mercantil.

No obstant això, com el franquiciador posseïx coneixements que el franquiciat no té, la legislació tracta de protegir al franquiciat perquè no es produïsquen abusos del franquiciador basats en el coneixement d'este.

Per això hi ha una lleugera regulació de la franquícia, si bé es referix a aspectes formals i administratius, més que a aspectes de contingut de contracte. Esta regulació legal és l'establida en l'article 62 de la Llei 7/1996 de 15 de gener d'Ordenació del Comerç Detallista, que indica:

  • Per la franquícia se cedix el dret a l'explotació d'un sistema propi de comercialització de productes o servicis.
  • Els que desitgen ser franquiciadors a Espanya hauran d'inscriure's, si és el cas, en el Registre que a este efecte podran crear les Administracions competents.
  • Amb una antelació mínima de 20 dies a la firma del contracte o a l'entrega de qualsevol pagament, el franquiciador haurà d'haver entregat al franquiciat la informació necessària perquè este puga decidir lliurement i amb coneixement de causa la seua incorporació a la xarxa de franquícia.

Què hem de considerar a l'hora de decidir-nos per un negoci de franquícia?

  • Conéixer amb exactitud en què consistix una franquícia.
  • Assegurar-nos que serem capaços de sotmetre'ns a les normes que dictarà el franquiciador i d'adaptar-se a la disciplina de grup.
  • Assumir la responsabilitat que suposa el posar en marxa un negoci i els riscos que d'ell es poden derivar.
  • Establir quals són les nostres capacitats i preferències a fi d'arribar a triar el sector i l'activitat més adequada a les nostres circumstàncies.
  • Realitzar una exigent selecció de l'ensenya de franquícia entre les existents en el sector que haja seleccionat.

Pla de viabilitat (73)