El TS declara que contractar un treballador abans d'acomiadar a un altre per causes econòmiques no implica que siga improcedent

El TS declara que contractar un treballador abans d'acomiadar a un altre per causes econòmiques no implica que siga improcedent

El Tribunal Suprem (TS) ha declarat que contractar un treballador just abans que l'empresa acomiade a un altre per causes econòmiques no significa necessàriament que aquest es declare improcedent si el nou empleat no exerceix el mateix lloc.

No hi ha, per tant, una mera substitució anticipada d'un treballador per un altre, sinó una reorganització de recursos humans.

La sentència 732/2023 de 10 d'octubre ha sigut dictada pels magistrats de la Sala social Ángel Antonio Blasco Pellicer (ponent), Antoni V. Sempere (president), María Luz García *Paredes i Juan Molins García *Atance.

El cas s'ha donat a conéixer a través de l'advocat laboralista Nicolás Martín en el seu compte de Twitter.

El treballador, que portava prestant serveis per a l'empresa Fruites *Romu S.L des de 2006 com a director econòmic financer, va ser acomiadat al gener de 2020 per causes econòmiques i organitzatives a l'empara de l'article 52 c) de l'Estatut dels Treballadors.

Una «evident crisi en el sector»

En la carta li van explicar que existia una evident crisi en el sector citrícola valencià i, en particular, en la pròpia empresa a causa d'una caiguda d'ingressos ordinaris. Hi havia pèrdues de 12 milions d'euros.

Respecte a les causes organitzatives, Fruites *Romu S.L va al·legar l'existència de personal en l'empresa que podia assumir les seues funcions a conseqüència del repartiment de les seues tasques entre els companys de l'equip i el Director d'Organització, a fi d'optimitzar els recursos de la Companyia. Va rebre en concepte d'acomiadament objectiu una quantitat de 48.994 euros.

Però com el 2 de desembre de 2019, dies abans del seu acomiadament, l'empresa va contractar un empleat com a Director d'Organització per a realitzar funcions de coordinació de departament financer i recursos humans, va decidir demandar.

El Jutjat social *Nº16 de València va desestimar la demanda i va declarar la procedència de l'acomiadament objectiu. Sentència que va ser recorreguda per part del treballador davant el TSJ de la Comunitat Valenciana.

Aquest tribunal va revocar la sentència d'instància i va qualificar l'acomiadament com a improcedent. Pel que va ordenar a l'empresa a readmetre-li en les mateixes condicions abonant-li els salaris deixats a percebre i a indemnitzar-li amb 44.139 euros.

En segona instància van considerar que l'acomiadament no estava justificat

El TSJ va considerar que les causes econòmiques al·legades per l'empresa no justificaven l'acomiadament perquè poc abans del seu cessament es va contractar un treballador per a assumir les funcions que ell exercia.

Així les coses, l'empresa va decidir recórrer aquesta sentència que dictaminava a favor de l'empleat davant el Tribunal Suprem. Va al·legar que existia una clara contradicció entre la sentència impugnada i una altra dictada per l'Alt Tribunal el 15 d'octubre de 2003.

Perquè en la dictada fa 20 anys es va explicar el cas d'una empresa que patia una situació econòmica crítica en la qual un empleat va demandar perquè se li havia acomiadat a pesar que havien transformat en indefinits dos contractes temporals. Els magistrats van destacar que era una gestió personal que competia a la llibertat de l'empresari i que no era contradictòria a l'acomiadament.

Els magistrats del Suprem van explicar que “en tots dos casos ens trobem davant pretensions *impugnatorias de sengles acomiadaments per causes objectives realitzats a l'empara de l'article 52. c) *ET per causes econòmiques, fundades en els mateixos preceptes legals amb caràcter general i, en concret, aquelles pretensions defensen la improcedència de les decisions extintives, entre altres raons, en la falta de raonabilitat de la mesura empresarial, per la simultània o successiva contractació d'altres treballadors”

És a dir, “en tots dos casos els acomiadaments es basen en la situació econòmica negativa de les respectives empreses i en tots dos casos ha sigut àmpliament acreditada”.

I en aquest cas, per a la Sala ha quedat acreditat que l'actualització de la causa econòmica va afectar el lloc de treball de l'actor i, per tant, no va existir cap element de fet que permetera sostindre amb una mínima base indiciària que en lloc d'una amortització d'un lloc de treball, el que es pretenia era substituir a una ocupació per un altre.