Espanya comença a canviar el seu model productiu: un de cada quatre noves ocupacions són tècnics

"El creixement de l'ocupació respecte al nivell previ a la pandèmia és especialment dinàmic en sectors d'alt valor afegit com a Informàtica i Telecomunicacions, el nombre d'afiliats de les quals ha crescut un 22,7% respecte als que registrava abans de la pandèmia", assenyalava aquest dimarts el Ministeri d'Inclusió en difondre l'últim balanç mensual sobre ocupació.

Aquest inclou "un creixement del 13,3%" en l'apartat de *CNAE (Codi Nacional d'Activitats Econòmiques) que engloba les ocupacions Professionals, Científiques i Tècniques, mentre que en 'termes absoluts' des de la fi de la pandèmia, un de cada quatre nous afiliats (quasi 272.000 en termes absoluts) s'ha incorporat a aquests dos sectors altament productius".

Efectivament, les dades per sectors de la Seguretat Social apunten a un clar avanç de les ocupacions de caràcter tecnològic, amb un augment de l'ocupació del 21% entre juny d'enguany i desembre de 2019, en vespres de la pandèmia.

 Un de cada tres assalariats treballa algun dissabte i un de cada quatre el fa algun diumenge
 La meitat dels assalariats continua treballant més de 40 hores a la setmana

L'ocupació tècnica creix un 16% en tres anys i mig

En aqueix període de tres anys i mig s'han succeït una aturada històrica de l'activitat per la pandèmia, una amenaça de col·lapse a l'abric de la guerra d'Ucraïna amb les seues sinergies especulatives i una combinació d'espiral inflacionista, congelació salarial i augment dels tipus d'interés que ha tibat les costures de les economies occidentals i amb elles les de l'espanyola.

No obstant això, en aqueix mateix període de turbulències el model productiu espanyol, i amb ell el seu mercat laboral, han experimentat una transformació que apunta a un creixement dels sectors industrials i tecnològics, de major potencial a l'hora de generar valor afegit que uns altres com els serveis, i a una estabilització de les ocupacions.

Així, les dades d'afiliació recullen un increment de 222.688 ocupacions en els àmbits de les telecomunicacions, la programació i la consultoria informàtica, l'enginyeria (inclou l'arquitectura), la investigació i el desenvolupament i, també, les activitats de seguretat i educació, les plantilles de la qual passen de 1,04 a 1,26 membres.

Paral·lelament, sectors industrials com el químic, el farmacèutic, el de productes metàl·lics i els de fabricació de productes informàtics, electrònics, òptics i elèctrics creixien en 33.915 (6,9%) per a tornar a superar el mig milió d'empleats després d'haver perdut 13.000 en el decenni anterior.

"La reforma laboral és funcional als canvis"

"No sols hi ha hagut una reforma laboral que està actuant amb major intensitat sobre els qui tenen major qualificació professional, que són els joves, sinó que això ha coincidit amb l'arribada dels fons *Next *Generation de la UE, que ara estan començant a arribar al sistema productiu real i que tindran el seu major impacte enguany i el pròxim", anota González.

El diagnòstic coincideix amb les previsions d'entitats com el Banc d'Espanya, que ja va advertir que el filtrat dels diners comunitaris des dels ministeris cap a l'economia real tindria un decalatge d'entorn de dos anys, i amb l'obertura de finestres com les que pronostica la Fundació *Naturgy, que apunta a la creació d'entre 253.000 i 348.000 ocupacions qualificats a l'any en el que resta de dècada només en els àmbits de les renovables, l'eficiència energètica i l'electrificació.

"S'està donant una confluència de factors de la qual també formen part els processos de transformació energètica i digital i que està generant uns canvis profunds en el model productiu i el mercat laboral. I la reforma laboral és funcional a aqueixos canvis", afig l'economista.

Què significa això? Bàsicament, que les empreses estan obrint noves vies de negoci per a les quals necessiten personal qualificat i que això està desplaçant cap a aqueixos àmbits a milers de treballadors qualificats que abans, mancant millors ocupacions, sobrevivien en la precarietat del sector serveis i en les rotacions de l'industrial.

"Es necessiten treballadors qualificats, encara que no sempre i necessàriament de titulació superior, i les empreses s'estan preocupant de donar-los la formació que requereixen", afig González.

"La temporalitat està per davall de qualsevol registre estadístic"

Les dades d'ocupació i de desocupació difosos aquest dimarts pels ministeris d'Inclusió i de Treball inclouen diverses fites com la caiguda del nombre d'aturats per davall dels 2,7 milions, un nivell que no es donava des de 2008, l'augment del 9,7% en els ingressos de la Seguretat Social per cotitzacions (8,1% sense el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional) o l'elevació del ràtio de cotitzadores per pensionista en 2,39, el màxim de la dècada.

Aqueixes tres dades són conseqüència d'altres dos directament relacionats amb els efectes d'estabilització de l'ocupació que ha anat generant la reforma laboral en el seu primer any i mig de vigència: un rècord històric d'ocupació de 20.956.577 assalariats i autònoms registrat el 19 de juny i la caiguda de la temporalitat al 14%, un registre que se situa per davall de qualsevol dels estimats per la EPA (Enquesta de Població Activa) des del segon trimestre de 1987, que era del 15,2%.

Aquest últim "és una dada extraordinàriament positiva i que no es coneixia. La temporalitat està per davall de tots els registres estadístics. Hem tornat a les taxes d'estabilitat prèvies al contracte de foment de l'ocupació, que a partir de 1985 va permetre les contractacions eventuals de fins a tres anys en qualsevol lloc, encara que fora estable. Això ha tardat 35 anys a corregir-se", explica González.

La temporalitat s'ha reduït a menys de la meitat en els primers 18 mesos de vigència de la reforma laboral, del 30% de desembre de 2021 al 14% de juny de 2023, un descens que en el cas dels menors de trenta anys supera els trenta punts, del 53% al 22%.

Tres milions més de fixos en any i mig

"Díhuit mesos després de l'entrada en vigor de la reforma laboral, continuen sent patente els seus efectes positius en l'estabilització de l'ocupació i la millora de la seua qualitat", assenyala el comunicat d'Inclusió.

Aquest destaca com "en conjunt, ara hi ha 3 milions d'afiliats més amb contracte indefinit que al desembre de 2021" al mateix temps que la duració mitjana dels contractes ha crescut entre gener i maig d'enguany un 29% en relació amb el mateix període de 2019, l'"últim any homologable anterior a l'impacte de la pandèmia".

Aqueixa estabilització de l'ocupació en cotes històriques té dos efectes secundaris: l'alentiment del seu augment, en el que coincideixen centres d'anàlisis com *Funcaso CaixaBank *Reseaerch i agents socials com Cepyme, i una cronificació de l'atur, especialment entre els majors de 45 anys, que ja són més de la meitat dels 1,3 milions d'aturats de llarga duració que registra la *EPA.

"Si continua el creixement de l'economia i de l'ocupació, la desocupació hauria d'anar reduint-se", anota l'economista, que crida l'atenció sobre diverses tasques pendents perquè això ocórrega i la postergació de les quals se situa en l'origen d'una bona part de l'atur de llarga duració.

Aquestes serien, bàsicament, la unificació a nivell estatal de la intermediació en les ofertes i demandes d'ocupació, el desenvolupament de polítiques actives d'ocupació que permeten aqueixa comunicació i afavorisquen la formació dels treballadors i, també, facilitar l'accés a l'habitatge en zones on la tensió dels seus preus conviu amb la demanda de mà d'obra a la qual li resulta inassequible desplaçar-se.

Consulta la notícia original ACI