Més del 17% dels llocs de treball que costa cobrir a Espanya s'aglutina en el sector “Transport i emmagatzematge”

The Adecco Group Institute, el centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco, presenta la segona edició de l'informe Necessitats del mercat de treball, un estudi que aborda les professions de difícil cobertura del nostre país i que està basat en una enquesta llançada a prop de 43.000 empreses representatives del mercat de treball espanyol.

A Espanya va haver-hi 16.161.122 llocs ocupats i 143.428 llocs vacants en el primer trimestre de 2023, d'on s'obté una taxa de vacants d'ús del 0,9%. Una xifra que està a 1,9 punts percentuals per davall de la mitjana de la UE i a quasi quatre punts de diferència de la taxa més alta (Holanda i Bèlgica, amb un 4,9% cadascuna).
Atesos les dades de l'INE, si dividim el nombre de vacants a Espanya entre el nombre d'aturats, observem que en 2022 va haver-hi una mitjana de 5 vacants per cada 100 aturats.
Existeix un important percentatge d'ofertes que es queden sense cobrir o que són de difícil cobertura en el nostre mercat laboral, i uns sectors es veuen més afectats que uns altres. És el cas d'ofertes pertanyents a la divisió d'activitat econòmica “Transport i emmagatzematge”, on es registra el 17,8% de llocs que costa cobrir. Després d'ella se situa “Indústria” amb un 15,9%, i els segueixen “Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria” i “Activitats de les seus centrals”, amb un 11% cadascuna.

Les vacants laborals, les preferències dels treballadors i la formació real dels candidats són els components d'un mercat de treball que travessa una època d'incertesa marcada per la inflació, un conflicte bèl·lic en sòl europeu i la incertesa general del context actual. La taxa de vacants d'ocupació (JVR) a Espanya va ser del 0,9 en el primer trimestre de 2023, una xifra que està a 1,9 punts percentuals per davall de la mitjana de la UE i a quasi quatre punts de diferència de la taxa més alta. Únicament es troba per damunt de la *JVR de Bulgària, a la qual supera per 0,1 p.p.

En concret, a Espanya va haver-hi 16.161.122 llocs ocupats i 143.428 llocs vacants en el primer trimestre de 2023, d'on s'obté aquesta taxa de vacants d'ús del 0,9%.

Per a llançar llum i entendre les tensions entre oferta i demanda d'ocupació, *The Adecco *Group *Institute, el centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco, presenta la segona edició de l'informe “Necessitats del mercat de treball”, una publicació que, centrada en els perfils professionals de més difícil cobertura, pretén abordar els desajustaments que actualment llastren la creació d'ocupació al nostre país .

Una anàlisi en profunditat

Javier Blasco, director de *The Adecco *Group *Institute, posa de manifest en aquesta anàlisi el problema de l'escassetat de talent a Espanya per a uns certs perfils i sectors i quines possibles solucions plantejar a una dificultat que s'acreix any a any i que té moltes variables actives.

“Segons dades d'Eurostat (*job *vacancy *statistics) Espanya, tenint només per darrere a Bulgària, és un dels dos països amb menor percentatge d'ocupacions vacants (0,9%) enfront de l'Eurozona (2,8%). El nostre país empitjora la xifra de l'any passat (0,7%) al mateix temps que la UE millora alguna cosa la taxa de cobertura de l'anterior exercici (3,1%). Aquesta xifra podria alleujar-nos, almenys en la comparativa de l'escassetat de talent, si no tinguérem en compte que un de cada cinc aturats de la Unió resideix al nostre país. És a dir, que la nostra patologia difereix ostensiblement de la dels nostres veïns. A aquest debat de les estadístiques els últims a sumar-se han sigut el Consell Econòmic i Social i el Banc d'Espanya”, assenyala Blasco.

“Segons aquestes dades d'Eurostat no hi ha un problema de vacants. Però sí que n'hi ha, o millor dit, hi ha un problema major perquè les tensions entre oferta i demanda no sols venen de l'escassetat del talent necessari, sinó que al nostre país ha de sumar-se l'escassetat del talent disponible, o en alguns casos, del talent disposat a acceptar una ocupació, o que estiga capacitat per a aquest. I això té a veure amb l'escasses activació del nostre mercat de treball i amb problemes de qualificació, per tractar de començar a donar pistes sobre allò que es ve dient la paradoxa del mercat de treball espanyol”, assenyala Blasco.

Sobre l'atracció de talent, Javier Blasco indica que “a l'hora d'analitzar el problema, per la part de l'atracció, el 75% de les empreses del nostre país ja reconeix tindre problemes per a cobrir els seus llocs de treball. Amén de la falta de talent amb els coneixements tècnics necessaris, la realitat ens mostra que cada vegada més es demanden competències de difícil cobertura. Podríem dir que hi ha una demanda de noves “*skills” específiques, que acompanyen a la fenomenologia de la disrupció tecnològica i les noves formes de treball. I la nostra normativa encara està lluny d'acceptar de manera natural formes alternatives d'incorporar talent contingent davant la impossibilitat d'incorporar talent estable -per compte d'altri- en entorns de creixent flexibilitat i necessitats de canvi. Davant el repte d'atraure candidats, les preferències de les persones continuen estant en les mesures de conciliació i flexibilitat, l'estil de lideratge i direcció, els plans de promoció i carrera professional, les polítiques retributives i els plans de formació i requalificació. I cada vegada més interessa la cultura corporativa, la “ànima” o ADN o la identificació de les persones amb les organitzacions, independentment de la generació a què pertanguen. La flexibilitat ja no és només un “*aspiracional” de les organitzacions, sinó que es posiciona com un dret universal, no un privilegi d'uns quants. I per això és tan important preguntar a les persones sobre què els mou, fugint d'assumpcions des de les ocupadores, perquè la batalla pel talent només la guanyaran aquells que entenguen com pensen els candidats”.

“Des de l'òptica de la retenció la situació tampoc és més fàcil. És veritat que les xifres ens indiquen que a Espanya no estem tenint un problema de “gran renúncia”, però 7 de cada 10 empreses sí que pateixen el fenomen de la rotació, i el 44% de les demandes de professionals derivades de la rotació estan en els perfils de caràcter tècnic. I només en el segment directiu sembla ser el salari el leitmotiv que la justifica. Alguns es pregunten si l'absència d'una *quick *quitting a l'estil americà sembla haver derivat al nostre país en una gran “permanència” que córrega el risc d'acabar en una renúncia silenciosa (silent quitting)”, conclou Blasco.

Finalment, analitzant possibles solucions a aquest problema, el director de The Adecco Group Institute indica que “la flexibilitat i el teletreball permetran que moltes organitzacions es reubiquen on es concentre el talent, les preferències dels professionals més demandats ja no tenen a veure només amb el salari, l'escassetat de professionals i l'envelliment de la població exigeixen que la cultura de la inserció, retenció, requalificació… i compromís, posen en el centre a les persones si no volem fracassar en l'intent”.

Consulta la notícia original ACI